Per la fase d’intervenció acompanyada, seguiré el model ALACT de Korthagen. De fet, he triat aquest en concret ja que permet descriure “els mecanismes inconscients i immediats d’actuació davant una situació a l’aula”. Em sembla molt pràctic per quan s’inicia alguna tasca o projecte, en aquest cas la intervención acompanyada. En aquest momento estic aprenent, per tant, la técnica assaig i error és positiva per anar aprenent cada día, sense esperar al final del procés amb l’avaluació.

Parlaré sobre un fet que va tenir lloc a la classe de 4t B quan vam iniciar un projecte que tenia a veure amb el noucentisme i les avantguardes a Catalunya.

Acció: la feina era per parelles i hi havia un parell de noies que no volien fer la feina que pertocava en el moment. La Laura ja estava molt cansada d’elles dues perquè sempre adoptaven aquesta actitud i estaven més pendents d’altres temes que no pas del qu succeïa a la classe. Jo em vaig asseure amb elles i, enlloc d’oferir la meva ajuda i el meu recolzament a tota la classe i diversificar-me, vaig decidir estar-me tota l’hora amb elles.

Revisant l’acció: Vist ara des de fora, un cop passat aquell moment concret, observo que allò que vaig fer va ser una atenció individualitzada enlloc de generalitzar-la a tot el grup classe. El que va fer la Laura, potser va ser prestar atenció a tota la classe per igual i, fins i tot, motivar i formentar la participació d’aquells que realment estaven implicats en la feina que tocava.

Presa de consciència sobre els aspectes essencials: Jo em vaig sentir bé ja que la meva intenció i el meu objectiu final era que elles dues poguessin fer la feina i, a més, tinguessin certa inquietud i curiositat pel tema que es tractava. Així doncs, elles dues penso que es van poder sentir escoltades i no ignorades. De fet, potser actuaven d’aquesta manera perquè buscaven certa atenció i acompanyament, i així ho vaig fer jo.

Creant mètodes d’acció alternatius: La manera potser no va ser la més correcta ja que jo estava deixant de banda la resta d’alumnat. De fet, un altre mètode per motivar-les, haguès estat agrupar-les amb una altra parella que si que estigués per la tasca i tingués una bona actitud respecte a aquesta. D’aquesta forma, elles es podrien haver contagiat d’aquesta bona energia i pràctica, enlloc d’haver-ho de provocar jo.

Assaig: A la propera situació que em trobi similar, provaré d’actuar d’aquesta última manera que he indicat, a veure si així es donen fruits igualment i funcionen sense la necessitat ue jo hi sigui al seu costat durant tota la sessió, sinó que s’estableixi entre l’aprenentatge entre iguals. 

Per aquesta entrada seguiré amb el model de Gibbs, tal com vaig fer en l’anterior de la fase d’observació.

Descripció: Estava acompanyant la Laura en una classe de 4t d’ESO on ella fa català i ens vam trobar una alumna que estava molt angoixada i estava a punt de trancar a plorar. La Laura (la meva tutora de pràctiques) s’avenia molt bé amb ella i la prròpia noia va demanar la seva ajuda. Així doncs, la Laura em va demanar que entrés a classe i vigilés l’alumnat fins que ella aabés de parlar amb l’alumna, ja que ara necessitava la seva ajuda. I així ho vam fer.

Sentiments: Em vaig sentir, per damunt de tot, bé. Vaig sentir molt de respecte i admiració per la Laura pel fet de simbolitzar una referent i un suport per l’alumna que estava preocupada. De fet, no em va importar perdre estona d’observació, ja que amb aquell moment i aquell gest ja havia après moltes coses.

Avaluació: Considero que es va actuar tal com s’havia de fer. Penso que, a més d’especialistes en la nostra matèria, també hem de poder acompanyar i guiar els alumnes fins allà on puguem. Així com la classe és necessària fer-la, també hem de prioritzar tot allò que pertany a l’esfera personal i ajuda en el creixement de l’alumnat.

Anàlisi: Al meu parer, el que vaig veure va ser un exemple de com esdevnir i com ser una bona docent, ja que la Laura va saber estar a l’alçada i va poder estar al costat de la noia quan aquesta ho necessitava. En defninitiva, em va donar una lliçó que tots i totes hauríem de saber i poder aplicar en un moment o altre.

Conclusió: Així doncs, quan em trobi en una situació similar, penso que actuaré com va fer la Laura. Tot i tenir un exàmen molt important, una última sessió abans de continuar amb el següent tema, o bé, una xerrada molt significativa que no es pugui ajornar, jo seguiré donant prioritat a allò que ho mereix, tot es posible i si es tenen les ganes, es pot combinar la docència amb l’acompanyament  personal.

Pla d’acció: Per tant, en el moment que algú es trobi en aquesta situació en el futur, haurà de poder cobrir la necessitat de l’alumnat, per davant de les necessitats curriculars i acadèmiques.