• Fase 1: L’experiència concreta.

En l’última sessió vaig aprofitar que els Jocs Florals de l’escola eren ja a la vora i vaig proposar l’escriptura d’un relat breu de misteri. Circulant per l’aula, noto que el M està derrotat amb la tasca. M’acosto a ell i l’ajudo a superar la seva frustració oferint-li suport i estratègies per començar. Amb el meu suport, Martí troba confiança i, al final de la classe, comparteix un relat sorprenent amb el grup.

• Fase 2: L’observació reflexiva.

Veig que ha estat realment necessària l’ajuda oferida i també el fet d’haver-me’n adonat de la seva frustració. El M estava experimentant una situació molt comuna que, fins i tot, ens segueix passant ja d’adults.

• Fase 3: La conceptualització abstracta.

Trobo que la tasca del professor/a ha de ser aquesta, prestar atenció al seu entorn i saber identificar les mancances i necessitats del seu context. També hem de ser un punt de referència i suport quan algú ho necessita, com va ser el cas del M.

• Fase 4: L’experimentació activa.

Per les properes ocasions, sempre que pugui, duré a terme aquesta acció, ja que és una de les nostres principals tasques com a docents, ser-hi al servei de l’alumnat i acompanyar-los fins allà on puguem.

• Fase 1: L’experiència concreta.

A una sessió, estàvem llegint les descripions que cadascú havia fet sobre el seu personatge en veu alta. Va ser el torn del J que pateix situacions de tartamudeig quan parla en públic, però ell va voler sortir a exposar la seva feina. En el moment que va començar a parlar i es va començar a entrebancar, van començar a haver-hi mirades entre els alumnes, somriures i en D va fer un comentari despectiu en veu alta, el qual ara no cal tampoc detallar. Doncs, vaig decidir aturar la lectura i la classe i vaig demanar al D que m’esperés fora, que volia parlar amb ell. Allà, vam parlar durant 5 minuts el perquè de la seva actuació i si arribava a entendre com es podria haver sentit el J.

• Fase 2: L’observació reflexiva.

Observant l’experiència viscuda, m’adono que vaig dur a terme l’acció correcta en frenar les faltes de respecte cap al J. Tampoc no volia fer-ho davant d’ell ja que potser se sentiria assenyalat i humiliat així que l’opció que parlar-ne fora del tema també era l’adequada.

• Fase 3: La conceptualització abstracta.

En el moment que es passa un límit i algú se’n riu d’un altre és important actuar. Si fem com si res i ens mantenim al marge com si no anés amb nosaltres, correm el perill de què aquestes accions es perpetuïn i augmentin.

• Fase 4: L’experimentació activa.

A partir d’aquell tall, ningú més va riure ni va fer cap comentari, d’igual manera que tampoc es va repetir amb cap altre alumne ni en cap altre situació. Parlo de quan jo hi he estat present, desconec si en altres moments ha estat així.